[CAT] BIRDYCTIONARY

Si us heu llegit el llibre d'Alison Blix (que parla sobre mons perduts, com Asgard, Thule, ...), recordareu un annex al final que ampliava l'experiència d'aquests mons i ho feia més interessant. Doncs bé, OBLIVION porta un d'aquests, el Birdyctionary, en el qual la saxo i multi instrumentista de Nikosia, Birdy, ens parla en més de 30 pàgines sobre diferents temes inútils.

Aquí teniu un d'ells, 5 discs que em portaria a una illa deserta.

BIRDYCTIONARY

guia inútil per a una vida absurda

5 discos que em portaria a una illa deserta

Si pogués, a una illa deserta em portaria millor una taula de surf.

Pel que refereix als discos que em portaria (vinils, per descomptat!) serien massa per citar-los aquí, peròintentaré fer una llista de supervivència:

1- The Rise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars de David Bowie. És un disc essencial en la meva col·lecció, no només perquè és de Bowie, que ja sabeu que em fascina, sinó perquè al meu entendre és perfecte. Podria escoltar-ho durant hores i no em cansaria mai. Té tres joies especialment: Five Years, Ziggy Stardust (encara que la versió de Peter Murphy està molt millor) i Starman.

2- XX de The XX. L'aparent simplicitat del seu primer treball et captiva des de la primera cançó. Són l'avantguarda de la música electrònica, venint de Elliott School de Londres no podrien ser menys!

3- The Velvet Underground & Nico del grup homònim liderat per Lou Reed. Molta gent el coneix per la portada, dissenyada pel mateix Andy Warhol, íntim amic de Reed i Jagger. El so postpunk d'aquest genial àlbum em resulta profundament malenconiós, per això em declaro addicta a les seves cançons.

4- Different Class de Pulp. La veu del cantant, el meu déu, Jarvis Cocker, està considerades una de les més sensuals de la história de la música. Jarvis és la meva gran debilitat, a més el seu estil i el seu pèl ronyós em tornen boja. D'aquest àlbum destacaria el llegendari Common People, que mai falla a les meves festes més boges, Disc 2000 i Bar Itàlia. Encara que F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E és orgàsmica.

5- Unknown Pleasures de Joy Division. Siguem sincers, en una puta illa deserta, perduda en un oceà, el primer que enxamparem serà una depressió de l'hòstia, per la qual cosa necessitaré aquest disc i la veu de Ian Curtis per escoltar-ho fins que se'm vagi l'olla completament.

Si us agrada la Birdy, encara no conec ningú a qui no li agradi, a la nova novel·la tindrem baixista i corista de Chamizo per estona amb la seva guia inútil.