[CAT] SENYALS DE LA VIDA SENSE TU

Avui torna a ser dimecres, el dia oficial de les portadetes (des de fa dues setmanes). El títol no deixa lloc als dubtes, però en Francesc no es limita al títol i ens explica una teoria molt interesant sobre l'amor, la de PLATÓN. Després d'aquesta petita introducció arriba l'important de debó, el dibuix d'en Berto Martínez i el resum d'en Francesc Miralles.

SENYALS DE LA VIDA SENSE TU

La tercera part porta aquestes ales a la portadeta d'en Berto Martínez perque apareix la teoria de l'amor formulada per Platón a FEDRE. Aquest diáleg ve a dir que els éssers humans som àngels que, amb la caiguda, hem oblidat la nostra condició d'àngels… fins que ens enamorem. Llavors un estrany malestar comença a apoderar-se del nostre cos, i sovint experimentem un formigueig o picor, la qual cosa significa que tornen a créixer les nostres ales.

Això és el que sent en Sasha en conèixer (o és reconèixer?) a la noia dels pantalons vermells, a la qual després sembla haver empassat la terra. Què ha succeït? És possible estimar a algú que potser sigui només un somni?

Sens dubte, sorprenent. Àngels caiguts, ales que tornen a crèixer i una noia desapareguda, ... Què penseu vosaltres de tot això?