[CAT] LA BIRDY DIU

Com en Francesc ha anunciat en el seu web, al qual podeu accedir clicant en l'enllaç de la dreta "AUTOR", tenim per a vosaltres la lletra de la cançó ØBLIVIØN de Jordi Mitjanit (música) i Francesc Miralles (lletra) en anglès, castellà i català, que resumeix el tema de la novel·la. El primer que em va passar per la ment quan la vaig llegir el dilluns al matí va ser que aquest serà, segur, un gran llibre i el capítol de Retrum 2 La neu negra "Birdy diu" en el qual nomenaven algunes cançons d'aquest tipus. 

I was born blind for love My life, a big disaster Too many roads ahead A pair of ragged leather trousers A caravan’s my home The desert all around us Nobody waits for me I am the vulture and the corpse And one day Birdy says Let’s go buy hipster clothing A seedy marketplace Behind the stalls a door is shining What the fuck is this place? Seems like a bar of junkies I push the iron door A world of cosmic freaks around me Øbliviøn, welcome home The girl in red pants is dancing on the floor She smiles at you If you could remember her… Before you fell to Earth Your place was with the angels But you forgot all that And now you crawl, shout and surrender The girl in the red pants Now dances a strange mime There’s something in her face That wakes up a forgotten feeling Øbliviøn, welcome home Forget what you are not and then your wings will grow There’s nothing wrong We are dancing aliens Øbliviøn, welcome home This stupid planet was not made for us Just fall in love And you spread your wings so slowly

Vaig néixer cec per a l’amor La meva vida, un gran desastre Massa camins davant meu. Uns pantalons de cuir trencats Una caravana és la meva llar El desert ens envolta Ningú m’espera Jo sóc el voltor i el cadàver I un dia la Birdy diu Anem a comprar roba hipster En un mercat cutre Més enllà de les parades brilla una porta Què collons és aquest lloc? Sembla un bar de ionquis Empenyo la porta de ferro Un món de frikis còsmics al meu voltant Oblivion, benvingut a casa La noia dels pantalons vermells Està ballant al terra Ella et somriu Si poguessis recordar-la… Abans que caiguessis a la Terra El teu lloc estava entre els àngels Però vas oblidar tot això I ara t’arrossegues, crides i et rendeixes La noia dels pantalons vermells Ara balla una mímica estranya Hi ha alguna cosa en el seu rostre Que et desperta un sentiment oblidat Oblivion, benvingut a casa Oblida el que no ets i les teves ales tornaran a créixer No hi ha res dolent Som extraterrestres que ballen Oblivion, benvingut a casa Aquest planeta estúpid No es va fer per a nosaltres Només has d’enamorar-te I les teves ales es desplegaran lentament…

Si no heu llegit la notícia d'aquest dilluns del web de Francesc Miralles, podeu llegir-la en aquest enllaç, parla de Jordi Mitjanit i de com es van conèixer ell i Francesc Miralles.
Ja podeu escoltar la cançó, tant la lletra com la música, al web d'ØBLIVIØN.